Si ens passen a nosaltres coses així imagina't tu a Barcelona el que passa, o a Madrid, o a París, allà la gent mata!

En Rachid és nascut a Argèlia, però ell se sent totalment andorrà. Té tres restaurants a la capital i a Escaldes. Ja té el passaport, i ens insisteix que guanyarà en Martí demà. I és que és l'ànima de l'ensopit barri on té en Don Quixot, un bar-snack-restaurant amb tota classe de menjar, amb molt turista però també amb gent d'aquí. És un d'aquells hostalers que ja no en queden, dels que coneixen tots els seus clients, dels que no dubten a perseguir un turista indecís pel carrer perquè entri al seu bar. Tot i així, dimecres a la matinada va tenir un dels ensurts més grans de la seva vida, quan un brètol va rebentar la porta de vidre del local, la caixa forta i es va endur 1.500 euros i va causar uns desperfectes pugen força més.

Què va passar dimecres?
Estava dormint al llit quan em va trucar la policia i em van dir 'aixeca't que t'han robat'. Eren les set del matí. I vaig anar cap al bar. Quan vaig arribar-hi hi havia la policia científica dins i la patrulla fora, i la porta estava esmicolada. Tot estava trencat, la caixa rebentada,... I bé, més o menys a dos quarts de deu em van deixar entrar i vaig veure que em van robar diners del fons de la caixa, la caixa del dia anterior que sempre la desem com de costum a la caixa i hi havia uns 1490 euros. I clar, sense porta tot el dia no vam poder treballar, entrava aire fred tot el dia i clar, la gent es queixava. Ara tenim una porta provisional, de fusta, que no és el que hauria de ser però per tapar el fred ja va bé.

Sap més greu per l'ensurt o pels diners?
Sí, més bé els desperfectes també. Ens hem d'espavilar per buscar una altre caixa perquè sinó no podem treballar. I el pitjor és que després ve el tracte amb les assegurances, que són molt llestos per agafar-te com a client, estan darrera teu sis mesos, però a l'hora que et passa alguna cosa et donen l'esquena de debó. Jo ho tenia tot assegurat, el fons de la caixa, si hi ha un robatori,... però clar, jo no sabia que vindrien a robar, sinó no hagués deixat ni un duro! A partir d'ara no deixaré res. Però les companyies d'assegurances són molt poc serioses. Perque a l'hora de la veritat per agafar-te de client són darrere teu constantment, però quan t'han de donar un 'duro' ja et diuen que això no entra, que t'esperis,...

Et sents insegur a la feina?
No no! Clar que no! Suposo que la persona que ho ha fet no ho tornarà a fer. No crec que sigui tant 'tonto' per fer-ho dos vegades! Però mai se sap, ara ell ja deu saber que no desem els diners a la caixa.

Als teus altres negocis has tingut mai un ensurt així?
No, mai mai. Almenys fa vuit o deu anys que tinc negocis i mai m'ha passat això. És la primera vegada que topes amb un problema d'aquests. Bé, sentir que a tal lloc han robat sí, però als veins i a mi mai ens ha passat, però mira, ara ens ha tocat.

Has reforçat les mesures de seguretat?
Posarem una alarma d'avís, i també una càmera. Però a tots els negocis, en tinc dos més i allà també la hi posaré.

Veus el país més insegur?
Jo parlo molt amb la gent al carrer i trobo que a la gent li falta feina i li falten diners. I quan falten diners, sobretot a la gent que tenen el costum de gastar i anar a un bar o on sigui, quan no tenen diners ho passen molt malament. La gent està desesperada. Jo crec que la persona que ho ha fet, no ho ha fet per gust, vaja, segons el meu punt de vista. Jo crec que ho ha fet per desesperació, perquè feia dies que no tenia calers. Perquè ell les conseqüencies les sap, sap que si l'enganxen anirà a la presó, però no té altre sortida. Que l'enganxin o que li surti bé. Aquest cop li ha sortit bé però espero que la propera no, perquè ara m'ha tocat a mi, però li pot tocar a un veí de qualsevol lloc del país. Nosaltres a aquest país els volem explicar als de fora que tenim un país segur, que la gent pot venir aquí i passar unes vacances sense problemes, i és cert, és un país dels més segurs del món, però aquests vandalismes, aquestes petites coses que passen no es poden evitar. Si ens passen a nosaltres coses així imagina't tu a Barcelona el que passa, o a Madrid, o a París, allà la gent mata! Gràcies a Déu, aquí nosaltres tenim només petites coses i tenim el cos de la policia que el pot identificar i donarà més tranquilitat al país.